A la processó de les Cambreres de la Verge de la Soledat, a Nules (Castelló), una dona menjava xurros. Es notava que era de fora perquè no anava vestida protocol·làriament, és a dir, no portava el vestit dels diumenges o el de l’última boda, peces que de cap manera poguessin insinuar un escot o una agulla de pit, com més carregada de pedres, millor. La dona, a primera fila de l’espectacle, menjava xurros i es notava que li agradaven. La Plaça Major de Nules feia més olor a fregit que a la naftalina de la Verge. Tot i això, mentre anava passant la processó i les pintes de les Cambreres, a la Xurreria Martín de tota la vida no hi feia cua ningú. Jo no puc resistir apropar-m’hi.
Hi havia xurros de totes les maneres: amb sucre i prou; amb xocolata, i amb xocolata blanca. També hi havia patates fregides i unes boles greixoses d’aspecte curiós. Eren bunyols farcits i n’hi havia de tres classes: de figues, de maçana i de plàtan. Els bunyols són com les crispetes, cap és igual a una altra, són úniques i irrepetibles. N’hi ha de moltes formes. Existeixen els bunyols guapos, que són més aviat rodons, amb el cutis fi i una figura estilitzada; també hi ha els bunyols atractius, són els que tenen una imperfecció que els fa tant o més suculents que els bunyols guapos; després hi ha els bunyols metrosexuals, que per voler arribar al punt perfecte acaben socarrats; finalment hi ha els bunyols lletjos, aquells que per mala sort tenen formes estranyes o se’ls escapa el farciment per algun dels costats, aquests bunyols han de fer l’esforç de caure simpàtics o resar per tindre la forma d’un Sant (a les avies de Nules els encanta). Dels bunyols normalets no en parlaré, perquè són la majoria i tothom sap que són aquells que no tenen cap de les característiques ja esmentades.
Fascinada pel món dels dolços tradicionals, vaig voler fer algunes fotos abans d’allunyar-me de la paradeta. El xurrer m’explica que durant la berbena de Sant Vicenç els “quintos” en regalen als balladors que aguanten fins a la mitjanit i, tot encuriosit, em pregunta què hi trobo d’interessant en els bunyols que tant me’ls miro i en faig fotos. Com que li agrada la resposta, decideix regalar-me’n un, farcit de figa i dels guapos. Un bon partit!
