Vida a - 25

Qui diu que dins de la nevera fa fred?

Pestanyes blanques i gelades, rinxols canosos. Respira a fons i cremat la gola. El nas roig i i la pell dels llavis que cau a tires. I sangra a vegades. Guants inservibles, dits dels peus congelats. Els mullo amb aigua calenta. Cremeeeeeeeen! Cuixes gelades. Sí, i també grosses.

Ostres! m'he oblidat les begudes al balcó! tant hi fa, ja estan congelades...

Napapiirin rakastavaiset

Dijous a la nit torno a veure, després de dos anys, Los amantes del círculo polar. El context és diferent, la companyia també, la localització semblant a la del film. Kiitos Claudia, elokuvan katsominen oli kivaa!!!

Apologia a Bowie, Young i Driscoll

I bless you madly, sadly as I tie my shoes
I love you badly, just in time, at times, I guess
Because of you I need to rest
Because it's you that sets the test

So much has gone and little is new
And as the sparrow sings
Dawn chorus for
Someone else to hear
The Thinker sits alone growing older
And so bitter

    "I gave Them life
     I gave Them all
     They drained my very soul...dry
     I crushed my heart to ease Their pains
     No thought for me remains there
     Nothing can They spare
     What of me?
     Who praised Their efforts to be free?
     Words of strength and care and sympathy
     I opened doors that would have blocked Their way
     I braved Their cause to guide, for little pay
     I ravaged at my finance just for Those
     Those whose claims were steeped in peace, tranquility
     Those who said a new world, new ways ever free
     Those whose promises stretched in hope and grace for me"

I bless you madly, sadly as I tie my shoes
I love you badly, just in time, at times, I guess
Because of you I need to rest, oh yes
Because it's you that sets the test

So much has gone and little is new
And as the sunrise stream
Flickers on me,
My friends talk
Of glory, untold dream, where all is God and God is just a word

Cygnet Committe by David Bowie

A Helsinki, després de la burocràcia i un passeig de matí, trobo 3 cantons musicals. Diverses botigues de discos. No puc resistir entrar-hi, ni tampoc sortir sense res. D'entre tots els discos que em tempten en compro dos. Torno a Tampere amb el neguit d'escoltar-los. Els escolto sense poder anar a dormir i després dormo amb la satisfacció de l'esforç ben investit, del descobriment i de la sort que em va portar al bon lloc. Un dia més tard i de manera il·legal aconsegueixo Streetnoise i agraeixo la recomanació, no puc anar a dormir fins acabar-lo d'escoltar.

Des de fa unes setmanes em fan companyia i em netegen el cap. I mentre els escolto el dia va allargant-se sorprenentment, l'hivern finlandès brilla i em faig una truita de carxofes que, malgrat la bona intenció, no és tan bona com la de la iaia. Això sí, l'aigua triplica el seu no-sabor després de menjar-la...