Era un dia normal, força gris, i m'he adormit. M'he arrossegat per la universitat amb el cansament de la pluja i un cap de setmana dur. De sobte, entre els e-mails que se'm presenten a la pantalla hi ha una data perculiar. Ostres! Avui és Sant Jordi. Miro al voltant i no hi cap llibre, tampoc cap rosa vermella. Surto al carrer i vaig a Keskustori. On són les paradetes? i els llibres? i les roses amb l'espiga? No hi trobo una Rambla plena de gent, cap conegut, ni els estants plens de llibres, ni els autors signant. No hi ha roses vermelles a Tampere, ni princeses. I he recordat els 21 Sant Jordis passats i descovert que cadascun té una història i que de cadascun en recordo alguna cosa especial.
M'ha agafat la nostàlgia i l'enyorança i he pensat en tothom. En els amics de la Ribera, en la família, en els amics de Tarragona i en el papa, que sempre ens regalava una rosa. Hi he pensat en què faria en aquell moment cadascú i m'he sentit a casa, entre llibres i roses i mirant els castells de la tarde.
Feliç Sant Jordi a tots sigueu on sigueu!
(la foto no té res a veure, però entrar i sortir del cercle polar mereixia una foto i la volia compartir)
M'ha agafat la nostàlgia i l'enyorança i he pensat en tothom. En els amics de la Ribera, en la família, en els amics de Tarragona i en el papa, que sempre ens regalava una rosa. Hi he pensat en què faria en aquell moment cadascú i m'he sentit a casa, entre llibres i roses i mirant els castells de la tarde.
Feliç Sant Jordi a tots sigueu on sigueu!
(la foto no té res a veure, però entrar i sortir del cercle polar mereixia una foto i la volia compartir)
