Berlín

Avui no sé que hem passa que no tinc ganes d'escriure res. El temps, i em refereixo al cronològic, va ser genial a Berlín. Però ara he de mastegar l'experiència per escriure'n alguna cosa, necessito una mica de temps.

Aquestes fotos tan retro les vam fer en uns fotomatons dels anys 70 que encara hi ha per Berlín. Són genials, l'estètica és fantàstica.

En fi, podriem dir que aquest arxiu està en construcció. Mentrestant, disfruteu de les imatges.

Comptagotes

Sobre l’escriptori diverses coses: un llibre roig paradoxalment capitalista, una base de dades per fer, una entrevista a realitzar i l’altra a transcriure, entre moltes altres coses embotides al calaix de “DEMÀ”. A fora, l’estrella polar corona les llumetes de les petroquímiques i l’ombra blava de les muntanyes i el fum. I després un lila i un rosat i un vermell i un taronja i un groc i finalment els tons blaus que es van enfosquint.

Es va fent fosc i sobre l’escriptori hi ha encara les mateixes coses. Faig la feina en comptagotes, com si cada moviment em provoques mil punxades de dolor. No solament el mal d’esquena. És una barreja entre avorriment, manca de concentració i un passotisme accentuat. M’esperen també les hores de son perdudes en una nit de farra i piles de roba per desar a l’armari.

De cop ja és de nit, la posta accentua la sensació de tempus fugit. Que barroques que podrien arribar a ser les coses. Però no, el tempus no fugit, el tempus passa i ensenya amb les seues experiències. L’opció està aquí: aprendre d’ell o aferrar-se a un arbre vell i caure de la rama amb les fulles de la tardor. Per la part que em toca, jo trio sempre la primera.