És clar que el novembre ha sigut un punt clau en cada any que ha passat, perquè jo hi vaig néixer, perquè algú important va marxar, perquè els he passat nevats o calorós o perquè simplement són la porta del fred que tant m'agrada.
L'octubre però m'ha portat també a Madrid, la vella capital d'un Imperi al qual tinc dubtosa simpatia. A Madrid les canyes venen acompanyades de tapes, anar a fer una cervesa significar sopar, els carrers són una mica massa monumentals i La Latina es converteix amb el meu barri preferit. Madrid té dos cares, la capital i la que vaig veure diumenge, més destinguda, amb els joves a la última aprofitant cada racó de sol.
Ara però, espero el Novembre amb tranquilitat. Qui sap el que ens espera.
BERLIN
MADRID