Sobre l’escriptori diverses coses: un llibre roig paradoxalment capitalista, una base de dades per fer, una entrevista a realitzar i l’altra a transcriure, entre moltes altres coses embotides al calaix de “DEMÀ”. A fora, l’estrella polar corona les llumetes de les petroquímiques i l’ombra blava de les muntanyes i el fum. I després un lila i un rosat i un vermell i un taronja i un groc i finalment els tons blaus que es van enfosquint.
Es va fent fosc i sobre l’escriptori hi ha encara les mateixes coses. Faig la feina en comptagotes, com si cada moviment em provoques mil punxades de dolor. No solament el mal d’esquena. És una barreja entre avorriment, manca de concentració i un passotisme accentuat. M’esperen també les hores de son perdudes en una nit de farra i piles de roba per desar a l’armari.
De cop ja és de nit, la posta accentua la sensació de tempus fugit. Que barroques que podrien arribar a ser les coses. Però no, el tempus no fugit, el tempus passa i ensenya amb les seues experiències. L’opció està aquí: aprendre d’ell o aferrar-se a un arbre vell i caure de la rama amb les fulles de la tardor. Per la part que em toca, jo trio sempre la primera.
Es va fent fosc i sobre l’escriptori hi ha encara les mateixes coses. Faig la feina en comptagotes, com si cada moviment em provoques mil punxades de dolor. No solament el mal d’esquena. És una barreja entre avorriment, manca de concentració i un passotisme accentuat. M’esperen també les hores de son perdudes en una nit de farra i piles de roba per desar a l’armari.
De cop ja és de nit, la posta accentua la sensació de tempus fugit. Que barroques que podrien arribar a ser les coses. Però no, el tempus no fugit, el tempus passa i ensenya amb les seues experiències. L’opció està aquí: aprendre d’ell o aferrar-se a un arbre vell i caure de la rama amb les fulles de la tardor. Per la part que em toca, jo trio sempre la primera.
2 comentarios:
Noieta... Em sento molt identificada amb les teves paraules... Aquesta maleïda apatia que ens posseeix i pren el control de les nostres vides, que fa que fins i tot el passar la pàgina d'un llibre es converteixi en un esforç monstruós o, en el meu cas, vestir-me per sortir al carrer o aixecar-me del llit o algo tan simple i senzill com tornar una trucada... Formo part de la 'Prozac Nation', pq negar-ho.
La Raquel m'ha dit el que ha passat i, tot i que sé que el que et puguin dir ara mateix no serveix de res, volia dir-te que em sap molt de greu perquè t'entenc... A mí em va passar el mateix quan tenia 18 anys. T'acostumen a dir que en 2 anys ho superes, però és algo que mai se'n va, aprens a conviure-hi i prou... "How can you hide from what never goes away?"
Cuida't molt i ja saps que tens al grupet waspi pel que calgui. Et segueixo d'aprop amb el blog ;)
Petonets supermonus.
hola judit! tienes un blog! qué bien, así te puedo escribir algo... entonces no he entendido todo de lo que has escribido (tengo que aprender el catalán un día... teneís costumbres muy divertidos, como p.e. el tió - lo he visto en una exposición de costumbres de navidad).
me voy a suecia en tres semanas, y mi novio va a visitarme el fin de semana de pascua. por eso no creo que puedo participar en esta reunión :(
pués... feliz navidad y que todo sea bien para tí el año que viene!
xxx
alena
Publicar un comentario