Sentir-se xoff. Dormir fins als migdia i oblidar les coses bones del matí. Anar al gimnàs en busca d'activació física i psicològica, si, i també d'altres coses. Anar a les classes i descobrir l'interès que tenim en algunes i el desgust que tenim en d'altres. Desgust, passivitat, avorriment. Beeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!! Em sento com un corder que segueix el ramat.
Hi ha massa coses fora i aquí tan poques. Hi ha impassiència i curiositat i ales. Però també hi ha amics i família, coses bones, obligacions que t'hi retenen, por. Por????? No, por segur que no. Les coses no funcionen mai amb por, les arruinem, les atrofiem. De què hauria de tindre por? Dels perills exteriors, de la pèrdua d'amistats, de la nostàlgia, del fred, de la calor. No, no, no, no, no!!!
Llegir fins a les tantes. Tenir son. Sentir-se xoff. Dormir fins als migdia i oblidar les coses bones del matí...
1 comentario:
"Hubo un tiempo en que los hombres no tenían alas". (Cristina Peri Rossi).
Tu ets de les que tenen ales, el que passa és que tens por de treure-les i que et fagin volar fins a l'infinit.
Hi ha amistats que són eternes, la meva amb tu ho és, i siguis on siguis, procuraré que sempre em sentis propera.
T'estimo nineta voladora,
juliette
Publicar un comentario