La dona de la gabardina. Amb tots els sentits.

Vista
La pluja era cada cop més espessa, dins el bar, la noia dels llavis rojos es treia delicadament la gabardina mullada. Seia a la taula situada al costat de la finestra i mirava enfora. Les seues llàgrimes s'havien confós amb les gotes d'aigua de la finestra i les seues faccions amb el fum d'una cigarreta just encesa.

Oïda
El ritme de la pluja va augmentant. Amb el so de la cafetera i les tasses s'hi afegeix la porta grinyoadora. Uns talons punxaguts caminen i s'aturen. Rebombori de roba plastificada. Una cadira es mou, un suspir femení com aufegat, o potser dolorós. El rasca de l'encenedor i el cruixi d'una cigareta que s'encén.

Gust
La dona es xucla els cabells amerats de pluja i nota, sense voler, l'amargor del carmí. El cafè no és prou dolç, falta el sucre de la vida. La salabror de les llàgrimes li arriba a la boca però ella l'ignora. S'omple de tabac, el degusta, li extreu el sabor i l'efecte. L'escup suaument i es queda amb l'essència.

Tacte
La rugositat metàl·lica del pom de la porta li embruta la ma d'aigua i pols. Fredor i humitat li rellisca per l'esquena fins que ja no la nota. Un mocador esponjós absorveix la fangitxa de la ma. La cadira és potser massa dura, però ja no li importa. La finor d'una mitja de seda i el recorregut sedós d'una llàgrima que li acaricia la cara. Busca una cigarreta, en ressegueix el contorn delicat, rasca l'encenedor i fuma.