Amsterdam

Doncs si, senyors, aquest és un bon record d'Amsterdam. Una tassa de te, un dia fresc però amb un sol radiant, la terrassa d'un cafè i el canal. Al costat, uns jóvens alternatius parlen de música, no els entenc, són holandesos, però és fàcil saber-ho. Amb un d'ells, d'ulls grans i verds i que vesteix texans ajustats i jaqueta a ratlles, intercanvio mirades furtives acompanyades de somriures. Qué divertits són aquests moments, flirtejos de joguina que no arriven enlloc, que no busquen res més que la mera simpatia.

Al fons, penjada sobre la porta d'un edifici, oneja la bandera de la ciutat i em recorda indiscutiblement a Chaplin en el Gran Dictador: tres creus blanques, el roig i el negre. Lligo caps i descobreixo, després de milions de persones que han discernit abans el mateix que jo, d'on Chaplin va treure la seua versió de l'esbàstica.