A la reina: Janis Joplin

Mercedez Benz

Oh Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?
My friends all drive Porsches, I must make amends.
Worked hard all my lifetime, no help from my friends,
So Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?

Oh Lord, won’t you buy me a color TV ?
Dialing For Dollars is trying to find me.
I wait for delivery each day until three,
So oh Lord, won’t you buy me a color TV ?

Oh Lord, won’t you buy me a night on the town ?
I’m counting on you, Lord, please don’t let me down.
Prove that you love me and buy the next round,
Oh Lord, won’t you buy me a night on the town ?

Everybody!
Oh Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?
My friends all drive Porsches, I must make amends,
Worked hard all my lifetime, no help from my friends,
So oh Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?

That’s it!

Gràcies a mun pare per haver deixat un LP com aquest a sota de l'escala. Com més l'escolto, més m'agrada.

I a vegades tenim sort

Si, fins ara havia envejat a tots aquells a qui els toquen viatges fantàstics pagats, per ser en el lloc correcte i en el moment correcte. Recordeu aquell programa de "Qui corre, vola"? Jo sí, i em feia una ràbia increible veure'l des de casa.

Per fi però, em passa una cosa semblant. La militància política té les seues coses bones i jo la setmana que ve vaig de visita al Parlament Europeu a Brussel·les amb totes les despeses pagades. Bé, ja no podré dir que no he viatjat mai de franc. Visca!

Le temps des cerises

Quand nous serons au temps des cerises
Et gai rossignol et merle moqueur
Seront tous en fête
Les belles auront la follie en tête
Quand nous en serons au temps des cerises
Et les amoureux du soleil au coeur.
Quand nous en serons au temps des cerises
Sifflera bien mieux le merle moqueur.

Mais il est bien court le temps des cerises
Où l'on s'en va deux cueillir en rêvant
Des pendants d'oreilles
Cerises d'amour au robes pareilles
Tombant sous la feuille en gouttes de sang.
Mais il est bien court le temps des cerises
Pendants de corail qu'on cueille en rêvant.

Le temps des cerises, cançó anterior a
la Comuna de París (1866-1868) va ser
una simple cançó d'amor fins a la
massacre dels Comunars, quan va esdevenir
el símbol de la Comuna i de les seues esperances.

I que n'és de curt el temps de les cireres i quants flashbacks ens porta, sobretot als que n'hem anat a collir. Amagar-se sota un arbre i menjar una darrere l'altra les cireres calentes del sol, fins a no aguantar més el mal de panxa.

Però aquesta cançó va inspirar el títol de l'obra de Motserrat Roig El temps de les Cireres, que no he llegit, però que en recerca de referències he trobat la història entre el protagosnista i la seua enamorada Judit. Quin descobriment, llàstima que no parli de mi, ni que la descripció no coincideixi, però en efecte Judit s'escriu sense H.

"Fins que no va conèixer la Judit, al cap d'un any de tornar de París, en Joan Miralpeix no creia en l'amor, creia que les dones eren com bestioles. [...] Va anar amb moltes prostitutes però no va aconseguir fer l'amor. Només quan va conèixer la Judit ho va aconseguir. La va veure com una ànima, com un alè per al seu esperit. L'amor era una cosa i el seu sexe una altra. El sexe, per a en Joan Miralpeix eren escenes brutes i tristes. La Judit, que tenia la pell com la neu i els ulls d'un Modigliani, era sexe i idea alhora i seria l'únic alè de vida que Joan Miralpeix tindria després de la guerra. [...] La Judit era una noia bruna, pàl·lida, d'ulls verds com la maragda, de cabell rull, de coll de cigne i pell transparent. Era filla d'un jueu francès que s'havia arrelat a Barcelona després de la guerra del catorze i era òrfena de mare. Anava per concertista -els entesos deien que tocava el piano com els àngels- però als quinze va quedar immòbil fins als disset i ho va haver de deixar córrer. [...] Li agradava la calma, passejar sola i deixar que les hores morissin a poc a poc."

Allò que ens espera

Jo ja m'he comprat un barret i uns guants, a veure si em trobo guerrers d'aquests...

I wish

I wish life was more fair,
I wish my father was here,
I wish my city was bigger,
I wish I hadn't been in the wrong place,
I wish some friends wrote more often,
I wish I hadn't developed that film,
I wish that song never played again,
I wish I already hated someone,
I wish it was time to leave to the North,
I wish I had a perfect body,
I wish he missed me,
I wish jealousy didn't exist,
I wish we could forget easily,
I wish I had more experience,
I wish I could travel right now,
I wish my mother never left me,
I wish I hadn't felt in love,
I wish I never had to suffer again.

I WISH I WASN'T SO DRAMATICAL, THIS IS LIFE.

From Diaries by Joanne Carl

Sí, la foto va amb totes les segones del món.

Carrera

Carrera de Segways organitzada el dia 1 de juny a la Rambla Nova de Tarragona

De la Imperial al Balcó del Mediterrani
A les 11 del matí
Premi: 1 pernil i un xorisso
Amb la col·laboració especial del cotxe de Més Tarragona.
Us hi esperem.

Die fetten jahre sind vorbei

Die fetten jahre sind vorbei o per als mortals que no parlem alemany Los Edukadores (què hi fa que els títols canvïin tant d'un idioma a l'altre, aix) està dirigida per Hans Weintgartner, que només ha fet aquesta i una altra pel·lículai, totes dos amb Daniel Brüll com a protagonistes, el qual sempre és una bona opció.

La qüestió és que reivindico aquesta pel·lícula com a bona, degut a que la premsa no la tractat molt bé i n'ha remarcat la incongruència dels personatges i els contradiccions ideològiques que pateix. Però qui és congruent amb tots els seus actes en aquesta vida???? Des del meu punt de vista és un fet real.

Per fer-vos 4 cèntims de l'argument, són un grup de joves que es dediquen a entrar a cases de rics i canviar les coses de lloc, de manera que creen una obra d'art. Al contrari del que sembla, no roben res, simplement deixen una nota que diu ELS TEUS ANYS D'ABUNDÀNCIA S'HAN ACABAT. Juguen amb el sentiment del ric, que es veu atacat tot i comptar amb els millors sistemes de seguretat. Animeu-vos.

Un link interessant

De blog a blog i tiro perquè em toca. Uffff, que dolent...

Res, vull recomanar-vos el blog del meus companys de classe Roger i Marc. Però sobretot l'últim dels posts: El Codi da ETA by Roger Seró. Llegiu-ho i disfruteu d'aquest text, val la pena.

http://www.jamfri.blogspot.com/