I com costarà mudar-se al centre de la ciutat

Evidentment, no som l'únic país amb el mateix problema...

Henna

Copyright: Liebe Anne Schanz

La meua mà, com us podeu imaginar és la més petita. I com també us podeu imaginar, el que al començament semblava un bonic tatuatge de Henna fosc, ara sembla una malaltia india de la pell. En fi, és la salsa de la vida, no?

Helsinki

Després d'aquest cap de setmana a Helsinki hi ha diverses coses que he aprés. Una és que tindre amics a Finlàndia que vas conéixer al Japó és com una cadena que et recorda les experiències passades quan n'estàs vivint d'altres. Sobretot si el temps sembla no haver passat i l'amistat sembla més forta. L'altra és que Helsinki em sembla una ciutat genial, una capital no massa gran amb el que un necessita. Alcohòlica, sí, com la majoria de les ciutats de Finlàndia. I sorprenent, també, per totes les coses que pots arrivar a prendre del país. D'altra banda, m'he adonat també, per simple observació, que les relacions home-dona en aquest país són més lliures i destingudes i em pregunto si és cultural o bé és conseqüència directa del nostre petit endarreriment. M'agrada.

Els encants del cercle polar

Més de 1000km en un cap de setmana. Cara el nord. Passem per Jyväskylä, després cap a Oulu, Kemi i girem direcció Rovaniemi. De camí, mentre no és fosc, només es veuen llacs, boscos i prats que s'alternen i configuren el paisatge més bonic i avorrit del món.Cau la llum i de sobte creuem el meridià. Estic al Cercle Polar, però per ara no noto res de diferent. D'alguna manera estic emocionada i d'altra decebuda, no hi ha ni sol de mitja nit, ni nit de tot el dia ni gent en trineu. Vaja, potser no és la millor època... Potser no som prou amunt, és clar, millor esperar.

De Rovaniemi ens dirigim a Kemijärvi, és un llac enorme, com molts a Finlàndia. Agafem, per obligació una carretera coneguda pel perill de rens. La Heidi condueix amb por, és fosc i plou. Penso que no m'agradaria enclafar a Rudolf (el millor ren del Pare Noël). No falta gaire per arribar, ja portem 10 hores de cotxe. Encara que no ho sembli, Finlàndia és una país molt gran i llarg...

Arribades a la caseta del llac, la família de la Heidi ens acull. Menjar sobre la taula i la sauna ben calenta. A partir d'aquí les coses comencen a ser més interessants. Pesquem al llac, passegem per la montanya i mengem makkara calentada al foc a l'estil pal. Em convencen per que torni a Lapònia al febrer, quan farà un fred que pela. Volen que escrigui un reportatge sobre el ralli polar, em sembla que m'hauré de començar a informar sobre el tema si no vull fer el ridícul. Quina feinada... algú m'ajuda?

Domus i modus vivendi

Poques coses he dit del meu pis, a part que està al mig del bosc i que he d'agafar un bus que no funciona les nits entre setmana. Suposo que la distància és l'únic inconvenient, a part de la companyia (els que parleu amb mi sabeu de què parlo). El lloc és molt agradable i som força gent els que vivim aquí, així que és fàcil passejar-se entre els pisos dels amics sense cansar-se massa.


El pis és molt ampli per dos persones. Aquí us ensenyo fotos de la meua habitació i un video cutríssim. Perdoneu la música, no hi vaig pensar.