La neu fa dies que ha marxat, i amb ella les injeccions d’energia i lluminositat que contrastaven la fatiga de la foscor. Què tenen d’excitants els carrers de Tampere ara? O els boscos que envolten el gueto de Lukonmäki? Les restes que queden, apilades a les vores dels pàrkings i les carreteres, són grises i lletges. Ja no calen les botes, ni la temperatura és sempre blava, ni cal vigilar el gel, ni es pot jugar amb la neu quan surts ebri de la festa nocturna. Perquè?!!! Jo vull que torni la neu!!
1 comentario:
Per culpa de que no fa fred, l'altre dia sem va trencar el gel d'un llac mentre intentava caminar-hi, i vaig quedar-me xop fins casi la cintura!!
Que torni el fred... a això hem vingut!
Publicar un comentario