lunes, abril 23, 2007

Sant Jordi i el Cercle Polar

Era un dia normal, força gris, i m'he adormit. M'he arrossegat per la universitat amb el cansament de la pluja i un cap de setmana dur. De sobte, entre els e-mails que se'm presenten a la pantalla hi ha una data perculiar. Ostres! Avui és Sant Jordi. Miro al voltant i no hi cap llibre, tampoc cap rosa vermella. Surto al carrer i vaig a Keskustori. On són les paradetes? i els llibres? i les roses amb l'espiga? No hi trobo una Rambla plena de gent, cap conegut, ni els estants plens de llibres, ni els autors signant. No hi ha roses vermelles a Tampere, ni princeses. I he recordat els 21 Sant Jordis passats i descovert que cadascun té una història i que de cadascun en recordo alguna cosa especial.

M'ha agafat la nostàlgia i l'enyorança i he pensat en tothom. En els amics de la Ribera, en la família, en els amics de Tarragona i en el papa, que sempre ens regalava una rosa. Hi he pensat en què faria en aquell moment cadascú i m'he sentit a casa, entre llibres i roses i mirant els castells de la tarde.

Feliç Sant Jordi a tots sigueu on sigueu!
(la foto no té res a veure, però entrar i sortir del cercle polar mereixia una foto i la volia compartir)

2 comentarios:

Tzeitel dijo...

Un Sant Jordi fora de casa també és un Sant Jordi per recordar. Literalment, veus les coses amb més distància, i aprens a estimar-les amb més força, sí, més encara!

Imagina't una rosa vermella vermellíssima, amb la textura de vellut i oberta de bat a bat, amb una gràcia especial... aquesta és la flor que t'envio! La rosa imaginada. Sempre serà més bonica que qualsevol altre, ah, i barata :)

El que no provis de fer és anar a una tenda a comprar llibres esperant un 10% de descompte, per molt que imaginis, el preu no canviarà, o sí?

Tzeitel dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.