Llocs de Tampere. Ruma.

Ruma, del finés ruma, significa literal i etimològicament lleig. Sinònim apropiat per mi com festa, ebrietat i música, és un bar/club/discotèca que s'identifica per una llengua rollingstonera amb piercing. Tampere, ciutat històricament rockera, està habitada per més de 150 grups de música entre una audiència de 180.000 persones que els escolten. L'estiu ho demostra, la sang s'altera, i en els portals de Hämeenkatu els músics toquen la guitarra durant les nits, aprofitant les temperatures sobre zero.

Ruma, però, és un bar força gran, força nou, força lluminós. De la història no en sé massa: que no té l'edat d'un any; que sembla haver nascut com alternativa a Doris, l'antiga piscina d'un hotel convertida en el club de rock més famós de Tampere; i que vol agafar prestigi gràcies a les llargues cues al fred de l'hivern. Ruma està decorat una mica quitsch, una mica cool, una mica musical, amb diferents elements que diferencien tres espais.

El primer espai es troba entrant, deixant el penjarobes a la dreta i unes escales de cara. És un passatge entaulat que porta a la nostra barra i que des de fa una setmana és víctima de la llei antitabac i s'ha convertit en una sala concurrida de ximeneies. La cororen un exèrcit de bombetes penjades de forma desigual i que, desprevingudament, pugen i baixen de tensió. La nostra barra, presidida per un cambrer que sempre va amb gorra, dóna porta a les escales. Baixant-les s'arriva als serveis, les portes del qual són de nevera, de resistent obertura i pes considerable. Dels tres serveis que hi ha un és més gran que els altres i disposa de dos waters, un al costat de l'altre, per a que el bany no sigui un obstacle per a les converses femenines.

Tornant cap amunt per les escales i deixant dos maniquís negres a l'esquerra hi ha el segon espai. Hi ha dos coses que hi criden l'atenció. La primera és una taula estreta i allargada folrada de monedes, bitllets i postals de tot el món on algun cop el colze no s'aguantava sobre la taula. L'altra és una col·lecció de sostenidors de talles diverses i colors estridents que acompanyen les cambreres de la barra del segon pis. La pista de ball, per altra banda, és fosca i envoltada per aquelles llums de Nadal en forma de tub que ara s'han ficat tant de moda. Recobreixen la sala i la il·luminen de verd i roig i acompanyen la música que en general tant ens agrada.

Ruma i el rock, Ruma i el pop, Ruma i Hengailaan, Ruma i tota la música finesa. Ruma és físicament descriptible, ambientalment interessant, músicalment quasi perfecte i vivencialment inacabable. Si les hores de cua a -20 graus de temperatura han valgut la pena, les experiències viscudes són inesborrables i quedarà en el millor lloc de la memòria.