Berlín, Madrid i l'octubre

L'octubre m'agrada no més que el novembre. Les fulles dels arbres comencen a caure, al meu gat li deixa de caure el pèl, la roba de l'armari, els vols a preus irrisoris. Els vols a preus irrisoris que et porten a Berlín, a anar de compres en un mercat de segona mà, a passejar-te per una ciutat amb una bici per micos i gaudir de les bones amistats.

És clar que el novembre ha sigut un punt clau en cada any que ha passat, perquè jo hi vaig néixer, perquè algú important va marxar, perquè els he passat nevats o calorós o perquè simplement són la porta del fred que tant m'agrada.

L'octubre però m'ha portat també a Madrid, la vella capital d'un Imperi al qual tinc dubtosa simpatia. A Madrid les canyes venen acompanyades de tapes, anar a fer una cervesa significar sopar, els carrers són una mica massa monumentals i La Latina es converteix amb el meu barri preferit. Madrid té dos cares, la capital i la que vaig veure diumenge, més destinguda, amb els joves a la última aprofitant cada racó de sol.

Ara però, espero el Novembre amb tranquilitat. Qui sap el que ens espera.

BERLIN

MADRID