domingo, noviembre 13, 2005

7 de novembre

CAPÍTOL INTRODUCTORI DEL LLIBRE DE LES NINES
Hi havia una vegada cinc nines que van celebrar l'aniversari de la nina Posimunteambunamicadellet que feia 2000 anys.
Van fer la gran festa al Bosc Le Fou. De camí al bosc, la nina Hasvistaquellquetépintadintelectual anava esparcint xocolata perquè els follets les seguissin. La nina Arribodaquicincminuts estava molt nerviosa perquè esperava veure un follet poetor.
Quan van arrivar al Bosc, unes abelles els van preparar un mojito per cadascuna.
- Mmmm! Que bo!- deia la nina Acaodesortirdelacapsa.
I espera que esperaràs i no arribava cap follet. La nina Jomaiemcomprometré es començava a preocupar.
-Ja era bona la xocolata?-preguntà.
De sobte...
-Eeeeeei, què feeeu aquí taaaan aïllades del móóón? Voleu una mica de xocolta que m'he trobat pel camí? Jo ja estic tiiiip. A més, prefereixo les pizzes amb pèls arrissats que fa el meu pare.
Les nines van pensar: "TOT I QUE LA XOCOLATA SIGUI MÉS TEMPTADORA POTSER MÉS VAL SEMBRAR LLAVORS, QUE DONEN FRUIT, AIXÍ EVITEM GOLAFRES."
I van ser feliços i van mejar aniços!
Moltes gràcies a les meues nines.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

Nina Posimunteambunamicadellet!!!
Ja et pots preparar per coguionar el nostre futur producte mediàtic, El Llibre de les Nines. De moment, no se t'han menjat la xocolata, vés repartint-ne que al Bosc sempre t'hi pots trobar gent que va assaborint de mica en mica els trossets que vas repartint.

La teua nina,

Arribodaqui5minuts

Anónimo dijo...

Nina!
De ben segur que algun dia trobarem al nostre follet i ja no caldrà que repartim més trossets de xocolata pel Bosc, perquè amb una nina com nosaltres quedarà ben tip! jiji
La teva atra nina,

Acabodesortirdelacapsa

PD: visita el meu space! :)

Anónimo dijo...

Petita i dolça nina,

T'escric en dies en què tu no estàs en els teus millors moments, i això fa que pensi molt més en tu. D'alguna manera vull que sàpigues que lluny o aprop, les nines et fem costat. Sé que ho saps, però de tant en tant crec que va bé dir-ho, igual que diuen que s'ha de saber dir t'estimo.

Acabo de rellegir-me el conte de les nines i això em fa recordar lo molt que vam riure quan te'l vam escriure i quan tu el vas llegir.

Segurament no sigui ningú per entendre com et sents, però sí per escoltar-te, siguin paraules o silencis, per fer-te costat, per abraçar-te i, per fer-te riure.

Petonets de la teva nina,

Jomaiemcomprometré

Anónimo dijo...

Hola nineta posimuntèamunamicadellet!
Perdoneu el meu retràs en escriure un comentari, però he estat molt ocupada últimament traient-me noisamulleresdepasta de sobre....aix....com n'és de dura la vida d'una intel·lectual actual!! A sobre vosaltres no ho sabeu però l'Hospital Joan XXIII de Tarragona està col·lapsat perquè hi ha hagut un empatx col·lectiu produit per una mala digestió de productes elaborats amb cacao. Curiosament, aquest empatx només ha afectat al gènere masculí, i s'està investigant el cas. Total, que he hagut d'anar a declarar als jutjats i tal i qual...no us preocupeu que no n'he dit res de vosaltres perquè sé que esteu d'exàmens i que no us convenen disgustos massa forts. Aix...imagineu-vos, les nines tancades a la presó...i tot per anar esparcint xocolata afrodisíaca pel bosc...quin tràgic destí ens espera!!! Però bé...tot sigui pel llibre!!!
Us estimo moltíssim nines,

nina heuvistaquellquetépintadintel·lectual

Anónimo dijo...

kina pena !!!!xDxDxDXDXDXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXxxxxxxxxxxxx