Judit a Suomi

Viure in the middle of the forest, com diu l'Anne amb el seu peculiar accent francés, té les seues coses bones: el silenci de les nits, la possibilitat de passejar entre els boscos, disposar d'una pista d'esquí a 5 minuts de casa o d'una barbacoa per organitzar festes col·lectives. Una situació perfecta si no hagués de pedalejar durant 20 minuts per arribar a la uni, pagar un taxi cada vegada que volem sortir més tard de les 2:10am o disposar només d'un supermercat com a serveis pròxims. És clar que després de viure 16 anys a les afores del poble i 5 a les afores d'una ciutat, una ja hauria d'estar habituada ja sigui a caminar, pedalejar, agafar el bus o conduir.

A part d'això i una tos que no em deixa viure, banyar-se en un llac després de la sauna és un plaer, descobrir 3 femelles de rens que mengen herva pausadament mentre passeges amb bicicleta és magnífic però sobretot, adonar-se que aquí les noies rosses, altes i amb ulls blaus són del montón no té preu.