Imatges d'hivern

L'hivern és aquí. Paisatges gebrats.




The birds. Hitchcock arriba a Móra d'Ebre.

Ja hi som

Acceptem-ho nois, el 2007 s'acaba. I això implica l'arribara imminent dels Nadals, que aquest any sembla que hagin aterrat sense avisar. Sembla que no he reconegut les llums, que diuen brillen des de fa tres setmanes, ni les figuretes del Pessebre, ni els pins decorats, ni tan sols els nens que venen postals de l'UNICEF. No m'he adonat de res, capficada entre presentacions flash, recerques comunicatives i matins entre arxius, màsters i e-mails. Ara ja no hi ha res a fer, després d'un dia intens de compres compulsives, reposen en les meves espatlles el conjunt de compres que havia d'haver fet paulativament.

Que el 2007 s'acabi, implica també que el 2008 comença i que em faré alguna d'aquelles promeses d'any nou que no compliré o que compliré a mitges. Arribaran també noves experiències que deixaran enrere les de l'any que ja hem viscut. Suomi passarà a ser el lloc on vaig viure mig 2006 i mig 2007. Lapònia passarà a ser un dels llocs on no podia morir sense anar, Moscou i Sant Petersburg a la llista de ciutats visitades i la tornada a casa serà aquell significant viatge en cotxe a través de tota Europa.

El 2007 deixa solera, de manera més agradable de la que ho va fer el 2005 i més viscuda de la que ho va fer el 2006. Hem crescut i madurat, patit i gaudit de les coses més simples i les més complicades. Nois, comencem a ser adults i a assumir responsabilitats que mai havíem tingut. Jo us demano que ho celebrem i gaudim del que ens envolta que, al cap i a la fi, és pel que estem tots aquí.

Bones festes i feliç any nou!

Homenatge a Amélie

Tabula rasa! Ha arribat l'Amélie de cabells arrissats. Preparats per a que us canvii la vida? :-)

Báilame el agua

Báilame el agua.
Úntame de amor y otras fragancias de su jardín secreto.
Riégame de especias que dejen mi vida impregnada de tu olor.
Sácame de quicio.
Llévame a pasear atado con una correa que apriete demasiado.
Hazme sufrir.
Aviva las ascuas.
Ponme a secar como un trapo mojado.
No desates las cuerdas hasta que sea tarde.
Sírveme un vaso de agua ardiente y bendita que me queme por dentro, que no sea tuya ni mía, que sea de todos.
Líbrame de mi estigma.
Llámame tonto.
Sacrifica tu aureola.
Perdóname.
Olvida todo lo que haya podido decir hasta ahora.
No me arrastres.
No me asustes.
Vete lejos.
Pero no sueltes mi mano.
Empecemos de nuevo.
Sangra mi labio con sanguijuelas de colores.
Fuma un cigarro para mí.
Traga el humo.
Arréglalo y que no vuelva a estropearse.
Échalo fuera.
Crúzate conmigo en una autopista a cien por hora.
Sueña retorcido.
Sueña feliz, que yo me encargaré de tus enemigos.
Dame la llave de tus oídos.
Toca mis ojos abiertos.
Nota la textura del calor.
Hasta reventar.
Sé yo mismo y no te arrepentirás.
¿Por cuánto te vendes? Regálame a tus ídolos.
Yo te enviaré a los míos.
Píllate los dedos.
Los lameré hasta que no sepan a miel.
Hasta que no dejen de ser miel.
Sal, niega todo y después vuelve.
Te invito a un café.
Caliente claro.
Y sin azucar. Sin aliento.

Avui he trobat aquest poema escrit en la tapa d'una antiga carpeta. La cal·ligrafia era inqüestionable. Els records també.

El perro del hortelano

TEODORO:
Mira lo que haces y dices,
que en palacio los tapices
han hablado algunas veces.
¿De qué piensas que nació
hacer figuras en ellos?
De avisar que detrás dellos
siempre algún vivo escuchó.
Si un mudo, viendo matar
a un rey, su padre, dio voces,
figuras que no conoces
pintadas sabrán hablar.

MARCELA:
¿Has leído mi papel?

TEODORO:
Sin leerle le he rasgado;
que estoy tan escarmentado
que rasgué mi amor con él.


Acto II

Summertime Cowboy

Fa 50 anys el Sputnik entrava en òrbita. Ara aquest nom és més de l¡orbita musical que de l'espacial. Jo dedico aquesta cançó al Sputnik i també a Suomi.

Berlín, Madrid i l'octubre

L'octubre m'agrada no més que el novembre. Les fulles dels arbres comencen a caure, al meu gat li deixa de caure el pèl, la roba de l'armari, els vols a preus irrisoris. Els vols a preus irrisoris que et porten a Berlín, a anar de compres en un mercat de segona mà, a passejar-te per una ciutat amb una bici per micos i gaudir de les bones amistats.

És clar que el novembre ha sigut un punt clau en cada any que ha passat, perquè jo hi vaig néixer, perquè algú important va marxar, perquè els he passat nevats o calorós o perquè simplement són la porta del fred que tant m'agrada.

L'octubre però m'ha portat també a Madrid, la vella capital d'un Imperi al qual tinc dubtosa simpatia. A Madrid les canyes venen acompanyades de tapes, anar a fer una cervesa significar sopar, els carrers són una mica massa monumentals i La Latina es converteix amb el meu barri preferit. Madrid té dos cares, la capital i la que vaig veure diumenge, més destinguda, amb els joves a la última aprofitant cada racó de sol.

Ara però, espero el Novembre amb tranquilitat. Qui sap el que ens espera.

BERLIN

MADRID

Una tarde de diumenge

Quiso Dios, con su poder
fundir cuatro rayitos de sol
y hacer con ellos una mujer.

Y al cumplir su voluntad
en un jardín de España nací
como la flor en el rosal.

Tierra gloriosa de mi querer
tierra bendita de perfume y pasión
España en toda flor a tus pies
suspira un corazón.

Ay de mi pena mortal
porqué me alejo España de ti
porqué me arrancan de mi rosal.

Les nines

Tot va començar aquí, o de fet molt més aviat, i encara dura.

Del "com ha anat?" al "com va l'estiu?"

Entre les poques coses que un espera al tornar a casa després d'un any a les nòrdiques Finlàndies és tornar a veure a alguns companys d'aventura tan aviat. I encara menys, la grata visita d'amics d'aventures anteriors. Si el Canada pot arribar a middle-of-nowhere-Mórad'Ebre o, el que ve a significar, despertar-me a les 11 del matí després d'una festa nupcial (no meua) per anar a l'estació, també Alemanya i Bèlgica arriben fàcilment a Tarragona. I per completar-ho, aquelles alegries de la vida porten a casa dos italians venecians que venen de terres nipones. Les vacances, que semblava que havien de ser una mica avorrides després de la festa de l'Erasmus, s'han convertit en records recuperats, amistats enfortides, en visites a les Astúries en un cotxe tri-nacional i retrobaments estrangers a la pròpia terra. Per si fos poc, veure al mestre Woody Allen en mig de tot el viatge. Un estiu cansat però francament encantador.

Les fotos són fetes per l'Anna o la meua fotògrafa preferida.

Tornem a ser a casa

Després de varies hores sentada al sofà melancòlicament acariciant el gat, he intentat esciure sobre la tornada a casa i les reflexions d'un any a l'exili. He arribat a la conclusió que acabo de baixar d'una muntanya russa que ha durat un any. Hem pregunto perquè tanta metafora quan veig el Dragon Khan des de la meua finestra. En fi, la millor opció és descansar i anar a dormir. Demà serà un altre dia.

Una muntanya russa. Això és el que ha representat viure un any a l'exili estudiantil. Ara farà un any

Golden brown

Perquè sóc a Oulu amb la família. Perquè avui m'he aixecat amb mal humor i tot el peu esquerre possible. Perquè no hem pogut llogar bicicletes. Perquè fa sol. He decidit escoltar una cançó que em porta bons records, que m'alegra, que em van fer descobrir ara farà una mica més d'un any en aquell local tarragoní tan Groove. Per tot això la vull compartir.

Provinssi rock, sense paraules

Let's rock and rock, men!

El tancament d'un cercle

Maig va acabar força trist, uns dies grisos i plujosos i les mil despedides que s'acumulaven dia rere dia, els amics que marxen i la sensació què el final arriba. Juny es va presentar amb un canvi sobtat de temperatura, amb la calor de l'estiu, amb el sol i els llacs plens de vida i de gent. Va vindre l'Anna i vam disfrutar de les platges i del sol. Vam anar a Viikinsaari i vam fer totes aquelles coses que feia l'agost passat en arribar a Finlàndia. El cercle, l'any a Suomi es tanca.

Però amb un final feliç:

1. Aquest cap de setmana un festival de rock-pop a Seinäjoki

2. Viatge a Mikkeli, un poble d'una amiga a la zona dels llacs (Est de Finlàndia).
3. La vespre de Juhannus (Sant Joan Finlandés) cap a Jyväskylä, on m'hi espera un bon amic de Catalunya i molta música i festa.
4. Arriba la familia i emprenen un viatge per Finlandia. Visitem:
- Turku, Sanatori de Paimio
- Rauma, Uusikaupunki
- Oulu
- Parc Nacional de Pyhä-Luosto a Lapònia
- Jyväskylä, Säynätsalo
- Helsinki


5. Marxa la mitat de la família i mare i filla i potser amiga finlandesa tornen cap a casa amb cotxe:
- Ferri de Turku a Stockholm.
- Carretera i nit a Copenhagen.
- Camí i nit a Bremen o Colònia, encara per decidir.
- Una mica més i arribem a L'Etang-la-Ville, Paris, on jo vaig treballar com aupair. Visitem els amics 3 dies.
- Sortida de Paris i arribada a Catalunya, a kotona, casa.