Entre les poques coses que un espera al tornar a casa després d'un any a les nòrdiques Finlàndies és tornar a veure a alguns companys d'aventura tan aviat. I encara menys, la grata visita d'amics d'aventures anteriors. Si el Canada pot arribar a middle-of-nowhere-Mórad'Ebre o, el que ve a significar, despertar-me a les 11 del matí després d'una festa nupcial (no meua) per anar a l'estació, també Alemanya i Bèlgica arriben fàcilment a Tarragona. I per completar-ho, aquelles alegries de la vida porten a casa dos italians venecians que venen de terres nipones. Les vacances, que semblava que havien de ser una mica avorrides després de la festa de l'Erasmus, s'han convertit en records recuperats, amistats enfortides, en visites a les Astúries en un cotxe tri-nacional i retrobaments estrangers a la pròpia terra. Per si fos poc, veure al mestre Woody Allen en mig de tot el viatge. Un estiu cansat però francament encantador.
Les fotos són fetes per l'Anna o la meua fotògrafa preferida.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario