Després de varies hores sentada al sofà melancòlicament acariciant el gat, he intentat esciure sobre la tornada a casa i les reflexions d'un any a l'exili. He arribat a la conclusió que acabo de baixar d'una muntanya russa que ha durat un any. Hem pregunto perquè tanta metafora quan veig el Dragon Khan des de la meua finestra. En fi, la millor opció és descansar i anar a dormir. Demà serà un altre dia.
2 comentarios:
Les muntanyes russes no m'agraden. Mai he pujat al Dragon Khan ni he visitat Port Aventura. Mira que sóc raru, raru.
Aquest capde baixo i, com que no vull ser acusat de centralista, t'avis des d'ara i et convido a anarnosenhi de festa el divendres per la nit. La sala zero està oberta? També cap la possibilitat d'alguna cosa més tranquila com ara veure la pel·li del Woody que et falti.
Petons centralistes.
Benvinguda "in situ"!
Petonets des de casa teva
Publicar un comentario