El veig com jeu, sobre el llit mirant-me amb aquells ulls blaus intensos, i passa el dia gatejant d'habitació en habitació, de sofà en sofà, afilant-se les ungles amb el meu llit, netejant-se. No em fa enveja. Ell passa les hores del matí, jo últimament també. No gatejo però miro una pantalla universal sense destí. Avorriment i arxius. Arxius i e-mails. Les coses que he après i que em serviran. Les hores en què poca cosa més aprendré. Tot te el seu temps, la tardor ha passat i sembla que amb ella han passat els dies administratius. Això no és cosa meva, jo no he nascut per una oficina tancada. No confirmo l'afirmació que parla malament dels funcionaris, ni tan sols hi penso. Allí hi ha molta feina, però poca més per mi.Ho feia per diners, sí. Ho admeto.
9 comentarios:
Hola Trotsky!
Has renunciat?
no encara...
Hola Judit,
te invito a ver una pagina que te gustara:La luz del aura, poesia en movimiento, audiovisuales.
Saludos
Maika
teniu els mateixos ulls
Els de la Judit són més macos i misteriosos.
baaaaaaaaah ja m'havies de deixar malament?¿
tus clases de bicicleta aun aumentado de precio, ya sabes, ipc y tal...
IPC? Però si hem començat enguany... o l'IPC canvia cada més per la gent guay que vivim al Raval? :) A més, no he volgut quedar malament amb tu sinó fer-li piropos amb ella. Pero esha no me quiere, esha se lo pierde... :p
Sho os quiero mucho, sha lo sabés Fabri. Sabés que soy su fan número 1!!!
Gracies per la visita a la garrofa, gracies pel link, jo també ho he fet...Un petonet i ja ens anirem llegim...
Publicar un comentario