Napapiirin rakastavaiset

Dijous a la nit torno a veure, després de dos anys, Los amantes del círculo polar. El context és diferent, la companyia també, la localització semblant a la del film. Kiitos Claudia, elokuvan katsominen oli kivaa!!!

Apologia a Bowie, Young i Driscoll

I bless you madly, sadly as I tie my shoes
I love you badly, just in time, at times, I guess
Because of you I need to rest
Because it's you that sets the test

So much has gone and little is new
And as the sparrow sings
Dawn chorus for
Someone else to hear
The Thinker sits alone growing older
And so bitter

    "I gave Them life
     I gave Them all
     They drained my very soul...dry
     I crushed my heart to ease Their pains
     No thought for me remains there
     Nothing can They spare
     What of me?
     Who praised Their efforts to be free?
     Words of strength and care and sympathy
     I opened doors that would have blocked Their way
     I braved Their cause to guide, for little pay
     I ravaged at my finance just for Those
     Those whose claims were steeped in peace, tranquility
     Those who said a new world, new ways ever free
     Those whose promises stretched in hope and grace for me"

I bless you madly, sadly as I tie my shoes
I love you badly, just in time, at times, I guess
Because of you I need to rest, oh yes
Because it's you that sets the test

So much has gone and little is new
And as the sunrise stream
Flickers on me,
My friends talk
Of glory, untold dream, where all is God and God is just a word

Cygnet Committe by David Bowie

A Helsinki, després de la burocràcia i un passeig de matí, trobo 3 cantons musicals. Diverses botigues de discos. No puc resistir entrar-hi, ni tampoc sortir sense res. D'entre tots els discos que em tempten en compro dos. Torno a Tampere amb el neguit d'escoltar-los. Els escolto sense poder anar a dormir i després dormo amb la satisfacció de l'esforç ben investit, del descobriment i de la sort que em va portar al bon lloc. Un dia més tard i de manera il·legal aconsegueixo Streetnoise i agraeixo la recomanació, no puc anar a dormir fins acabar-lo d'escoltar.

Des de fa unes setmanes em fan companyia i em netegen el cap. I mentre els escolto el dia va allargant-se sorprenentment, l'hivern finlandès brilla i em faig una truita de carxofes que, malgrat la bona intenció, no és tan bona com la de la iaia. Això sí, l'aigua triplica el seu no-sabor després de menjar-la...

Aventures en la neu. El trineu.

I com que la neu ha tornat, vam decidir utilitzar el trineu del meu aniversari. Amb això, les noves tecnologies ens van permetre capturar els moments divertits.



Aquí la Claudia baixant amb el trineu i quasi emportant-se'm pel davant.




I aquí jo baixant, no calen explicacions...

Helsinki. Embaixades i burocràcia.

Definitivament la temperatura ha canviat. I amb això em refereixo a que fer cua davant de la discoteca no és la manera més agradable de passar la nit. Una cosa a agraïr és que la neu va tornar i amb les temperatures previstes no es desfarà ni amb el sol. El dia també s'allarga i sorpren despertar-se al migdia amb la llum del sol.

Les fotos són l'Helsinki amb vistes al mar Bàltic. Sí, a Helsinki no hi a neu, però jo sóc a Tampere.

Tornem

De tornada a Finlàndia, havent deixat algunes curiositats per satisfer, malgrat haver estat a prop. Massa orgull per preguntar. En fi, què s'hi ha de fer, hi ha moltes més curiositats a doscobrir a Suomi.

Desembre calorós...

Minä haluan lunta!!!

La neu fa dies que ha marxat, i amb ella les injeccions d’energia i lluminositat que contrastaven la fatiga de la foscor. Què tenen d’excitants els carrers de Tampere ara? O els boscos que envolten el gueto de Lukonmäki? Les restes que queden, apilades a les vores dels pàrkings i les carreteres, són grises i lletges. Ja no calen les botes, ni la temperatura és sempre blava, ni cal vigilar el gel, ni es pot jugar amb la neu quan surts ebri de la festa nocturna. Perquè?!!! Jo vull que torni la neu!!

Més val tard que mai. Letònia. Algunes fotos

Vacaciones en el mar. Love Boat. Stockholm

La pregunta és: què fan 250 Erasmus en un vaixell anomenat Love Boat, que fa la ruta Helsinki-Stockholm i que és conegut no tan sols per ser el vaixell de l'amor, sinó també per ser el vaixell de l'alcoholisme? Aquesta és una d'aquelles preguntes que inclouen la resposta. Però el Love Boat és realment una experiència a viure... i intentar no repetir massa sovint.

Per altra banda, Stockholm és preciós. Però hi tornaré aviat.

Ja en van 21

Només volia donar les gràcies a tots els que heu fet del meu aniversari lluny de casa, un dia perfecte. M'he sentit molt a prop.

Vida a Tampere. Cap. 2. Comença l'hivern

10 del matí. Parada de Bus de Lukonmäki. 10:20. Para de busos de Lukonmäki. Ja no arribo a classe i decideixo fer una volta i unes quantes fotos. Torno a casa i recobró la sensació dels dits. Ara encara neva més. Falta una hora i mitja per la següent classe, millor marxar amb temps. 11:00 Espero a la parada. 11:30 El bus arriba, quin descanc. 11:33 El bus encalla en una costa al costat d' un altre bus encallat. Sortim del bus i caminem cap una altra parada. Es forma una cua. És graciós. 12:00 Ja no fa gràcia, fa fred. 12:10 Arriba l'altre bus. Puger. 12:15 Arribem a la universitat. Qui diu que Ulisses va tindre un camí difícil?

Visites de tardor

Les visites sempre són agraïdes i més si venen de la Ribera.

Que bonic és tornar a casa

Paradise Now

Paradise Now has no mainstream actors, large amount of funding or large special effects. Neither was it shot in a safe location looking like the troubled Palestine. With the virtue of not falling into a documentary style and not looking for supporting any of the parts, this internationally awarded film is an intense, realistic analysis of the reasons that bring young Palestinians to kill themselves in terrorist attacks.

The film explains the story of Kahled and Said, two old friends that are voluntarily recruited for immolating themselves in Tel Aviv. After spending a last night with their respective families, and without being able to say goodbye to them, they tie the bombs to their bodies and bring them to the border with Israel. But things happen to be different than expected and the two young men get separated. Each of them will have to face their destiny and convictions.

Located in Nablus, a Palestinian city 60 km in the north of Jerusalem, the shooting had daily setbacks. Arguments with the Israeli Army, denied permissions and misunderstandings with some local groups that thought they where shooting a film against Palestine were some of the problems they had to deal with. But the last straw came when an Israeli missile crashed in a nearby car, six of the German crew member left and the whole team had to be moved to Nazared.

However, besides the problems that shooting in a conflicted area can bring and the controversies of treating the conflict itself, Paradise Now stands out because it succeeds in talking about the things that need to be talked about. After several ancient films, quite restricted to cult circles, the director Hany Abu-Assad has brought Palestinian cinema to the international panorama and showed again that the Seventh Art can also be a tool to show everyone the injustices, the absurdities and over all the uselessness of fanaticism.

Nyt on Syksy

Ha arribat la tardor. Bé, de fet ja fa dies que és a Finlàndia. També plou i sembla que plourà durant uns dies. M'encanten els colors, em recorda la tardor de la Ribera i el Priorat. I les fulles per tot arrreu i aquella olor de fermentat que s'impregna en els carrers. Jo, minä rakastan syksytä!!!

I com costarà mudar-se al centre de la ciutat

Evidentment, no som l'únic país amb el mateix problema...

Henna

Copyright: Liebe Anne Schanz

La meua mà, com us podeu imaginar és la més petita. I com també us podeu imaginar, el que al començament semblava un bonic tatuatge de Henna fosc, ara sembla una malaltia india de la pell. En fi, és la salsa de la vida, no?

Helsinki

Després d'aquest cap de setmana a Helsinki hi ha diverses coses que he aprés. Una és que tindre amics a Finlàndia que vas conéixer al Japó és com una cadena que et recorda les experiències passades quan n'estàs vivint d'altres. Sobretot si el temps sembla no haver passat i l'amistat sembla més forta. L'altra és que Helsinki em sembla una ciutat genial, una capital no massa gran amb el que un necessita. Alcohòlica, sí, com la majoria de les ciutats de Finlàndia. I sorprenent, també, per totes les coses que pots arrivar a prendre del país. D'altra banda, m'he adonat també, per simple observació, que les relacions home-dona en aquest país són més lliures i destingudes i em pregunto si és cultural o bé és conseqüència directa del nostre petit endarreriment. M'agrada.

Els encants del cercle polar

Més de 1000km en un cap de setmana. Cara el nord. Passem per Jyväskylä, després cap a Oulu, Kemi i girem direcció Rovaniemi. De camí, mentre no és fosc, només es veuen llacs, boscos i prats que s'alternen i configuren el paisatge més bonic i avorrit del món.Cau la llum i de sobte creuem el meridià. Estic al Cercle Polar, però per ara no noto res de diferent. D'alguna manera estic emocionada i d'altra decebuda, no hi ha ni sol de mitja nit, ni nit de tot el dia ni gent en trineu. Vaja, potser no és la millor època... Potser no som prou amunt, és clar, millor esperar.

De Rovaniemi ens dirigim a Kemijärvi, és un llac enorme, com molts a Finlàndia. Agafem, per obligació una carretera coneguda pel perill de rens. La Heidi condueix amb por, és fosc i plou. Penso que no m'agradaria enclafar a Rudolf (el millor ren del Pare Noël). No falta gaire per arribar, ja portem 10 hores de cotxe. Encara que no ho sembli, Finlàndia és una país molt gran i llarg...

Arribades a la caseta del llac, la família de la Heidi ens acull. Menjar sobre la taula i la sauna ben calenta. A partir d'aquí les coses comencen a ser més interessants. Pesquem al llac, passegem per la montanya i mengem makkara calentada al foc a l'estil pal. Em convencen per que torni a Lapònia al febrer, quan farà un fred que pela. Volen que escrigui un reportatge sobre el ralli polar, em sembla que m'hauré de començar a informar sobre el tema si no vull fer el ridícul. Quina feinada... algú m'ajuda?

Domus i modus vivendi

Poques coses he dit del meu pis, a part que està al mig del bosc i que he d'agafar un bus que no funciona les nits entre setmana. Suposo que la distància és l'únic inconvenient, a part de la companyia (els que parleu amb mi sabeu de què parlo). El lloc és molt agradable i som força gent els que vivim aquí, així que és fàcil passejar-se entre els pisos dels amics sense cansar-se massa.


El pis és molt ampli per dos persones. Aquí us ensenyo fotos de la meua habitació i un video cutríssim. Perdoneu la música, no hi vaig pensar.