Entre treballs i exàmens.

En els darrers anys, parlaments de països europeus de polítiques socialdemocràtiques han patit canvis de govern cap al conservadorisme i/o al neoliberalisme. Ha sigut la contesta de les seves poblacions a la preocupació que suposa l’increment de l’atur, l’envelliment de la població i la immigració. Països com Alemanya, un dels estats que més fons inverteix en la Unió Europea per al desenvolupament dels seus veïns, va elegir la conservadora Angela Merkel o com Finlàndia que, després de molts d’anys de govern socialista, va patir el canvi cap al Partit Conservador Finlandès.

Els habitants europeus, que han viscut les èpoques d’eufòria i les crisis de l’estat del benestar, veuen ara com el seu sistema es veu obsolet davant del nou context econòmic mundial i elegeixen governs alternatius amb l’objectiu de trobar una solució al problema. El fracassat projecte de Constitució Europea ja ho dictava, Europa camina cap al model dels Estats Units, com ho va fer ja el Regne Unit, per poder ser una potència mundial competitiva en el món de la globalització. Però si els ciutadans van votar “NO” en el referèndum, és perquè tampoc se senten còmodes en la idea de perdre la identitat d’Europa com el lloc de la qualitat de vida i del benestar. Però com pot renunciar la UE a ser una gran potència competitiva si això provocaria el col·lapse de l’estat del benestar? I com abocar-se al sistema capitalista si això l’abocaria a allò que els europeus temen?

Una política econòmica més proteccionista amb aranzels aplicables als productes extracomunitaris seria una ajuda? Hem d’aplaçar l’edat de jubilació als 70? Hem de desregular les serveis públics? Personalment, no compto amb una resposta adient a les reflexions que em faig. Ni tampoc sembla que la tinguin aquells que es dediquen a solucionar els problemes econòmics. Mentre que es fa evident que a molts països d’Europa els rics cada dia són més rics i els pobres cada dia més pobres i la classe mitja desapareix entre deslocalitzacions, inflació descontrolada, sous estancats i grans conferències sobre el futur del sistema econòmic.