Desembre calorós...

Minä haluan lunta!!!

La neu fa dies que ha marxat, i amb ella les injeccions d’energia i lluminositat que contrastaven la fatiga de la foscor. Què tenen d’excitants els carrers de Tampere ara? O els boscos que envolten el gueto de Lukonmäki? Les restes que queden, apilades a les vores dels pàrkings i les carreteres, són grises i lletges. Ja no calen les botes, ni la temperatura és sempre blava, ni cal vigilar el gel, ni es pot jugar amb la neu quan surts ebri de la festa nocturna. Perquè?!!! Jo vull que torni la neu!!

Més val tard que mai. Letònia. Algunes fotos

Vacaciones en el mar. Love Boat. Stockholm

La pregunta és: què fan 250 Erasmus en un vaixell anomenat Love Boat, que fa la ruta Helsinki-Stockholm i que és conegut no tan sols per ser el vaixell de l'amor, sinó també per ser el vaixell de l'alcoholisme? Aquesta és una d'aquelles preguntes que inclouen la resposta. Però el Love Boat és realment una experiència a viure... i intentar no repetir massa sovint.

Per altra banda, Stockholm és preciós. Però hi tornaré aviat.

Ja en van 21

Només volia donar les gràcies a tots els que heu fet del meu aniversari lluny de casa, un dia perfecte. M'he sentit molt a prop.

Vida a Tampere. Cap. 2. Comença l'hivern

10 del matí. Parada de Bus de Lukonmäki. 10:20. Para de busos de Lukonmäki. Ja no arribo a classe i decideixo fer una volta i unes quantes fotos. Torno a casa i recobró la sensació dels dits. Ara encara neva més. Falta una hora i mitja per la següent classe, millor marxar amb temps. 11:00 Espero a la parada. 11:30 El bus arriba, quin descanc. 11:33 El bus encalla en una costa al costat d' un altre bus encallat. Sortim del bus i caminem cap una altra parada. Es forma una cua. És graciós. 12:00 Ja no fa gràcia, fa fred. 12:10 Arriba l'altre bus. Puger. 12:15 Arribem a la universitat. Qui diu que Ulisses va tindre un camí difícil?

Visites de tardor

Les visites sempre són agraïdes i més si venen de la Ribera.

Que bonic és tornar a casa

Paradise Now

Paradise Now has no mainstream actors, large amount of funding or large special effects. Neither was it shot in a safe location looking like the troubled Palestine. With the virtue of not falling into a documentary style and not looking for supporting any of the parts, this internationally awarded film is an intense, realistic analysis of the reasons that bring young Palestinians to kill themselves in terrorist attacks.

The film explains the story of Kahled and Said, two old friends that are voluntarily recruited for immolating themselves in Tel Aviv. After spending a last night with their respective families, and without being able to say goodbye to them, they tie the bombs to their bodies and bring them to the border with Israel. But things happen to be different than expected and the two young men get separated. Each of them will have to face their destiny and convictions.

Located in Nablus, a Palestinian city 60 km in the north of Jerusalem, the shooting had daily setbacks. Arguments with the Israeli Army, denied permissions and misunderstandings with some local groups that thought they where shooting a film against Palestine were some of the problems they had to deal with. But the last straw came when an Israeli missile crashed in a nearby car, six of the German crew member left and the whole team had to be moved to Nazared.

However, besides the problems that shooting in a conflicted area can bring and the controversies of treating the conflict itself, Paradise Now stands out because it succeeds in talking about the things that need to be talked about. After several ancient films, quite restricted to cult circles, the director Hany Abu-Assad has brought Palestinian cinema to the international panorama and showed again that the Seventh Art can also be a tool to show everyone the injustices, the absurdities and over all the uselessness of fanaticism.

Nyt on Syksy

Ha arribat la tardor. Bé, de fet ja fa dies que és a Finlàndia. També plou i sembla que plourà durant uns dies. M'encanten els colors, em recorda la tardor de la Ribera i el Priorat. I les fulles per tot arrreu i aquella olor de fermentat que s'impregna en els carrers. Jo, minä rakastan syksytä!!!

I com costarà mudar-se al centre de la ciutat

Evidentment, no som l'únic país amb el mateix problema...

Henna

Copyright: Liebe Anne Schanz

La meua mà, com us podeu imaginar és la més petita. I com també us podeu imaginar, el que al començament semblava un bonic tatuatge de Henna fosc, ara sembla una malaltia india de la pell. En fi, és la salsa de la vida, no?

Helsinki

Després d'aquest cap de setmana a Helsinki hi ha diverses coses que he aprés. Una és que tindre amics a Finlàndia que vas conéixer al Japó és com una cadena que et recorda les experiències passades quan n'estàs vivint d'altres. Sobretot si el temps sembla no haver passat i l'amistat sembla més forta. L'altra és que Helsinki em sembla una ciutat genial, una capital no massa gran amb el que un necessita. Alcohòlica, sí, com la majoria de les ciutats de Finlàndia. I sorprenent, també, per totes les coses que pots arrivar a prendre del país. D'altra banda, m'he adonat també, per simple observació, que les relacions home-dona en aquest país són més lliures i destingudes i em pregunto si és cultural o bé és conseqüència directa del nostre petit endarreriment. M'agrada.

Els encants del cercle polar

Més de 1000km en un cap de setmana. Cara el nord. Passem per Jyväskylä, després cap a Oulu, Kemi i girem direcció Rovaniemi. De camí, mentre no és fosc, només es veuen llacs, boscos i prats que s'alternen i configuren el paisatge més bonic i avorrit del món.Cau la llum i de sobte creuem el meridià. Estic al Cercle Polar, però per ara no noto res de diferent. D'alguna manera estic emocionada i d'altra decebuda, no hi ha ni sol de mitja nit, ni nit de tot el dia ni gent en trineu. Vaja, potser no és la millor època... Potser no som prou amunt, és clar, millor esperar.

De Rovaniemi ens dirigim a Kemijärvi, és un llac enorme, com molts a Finlàndia. Agafem, per obligació una carretera coneguda pel perill de rens. La Heidi condueix amb por, és fosc i plou. Penso que no m'agradaria enclafar a Rudolf (el millor ren del Pare Noël). No falta gaire per arribar, ja portem 10 hores de cotxe. Encara que no ho sembli, Finlàndia és una país molt gran i llarg...

Arribades a la caseta del llac, la família de la Heidi ens acull. Menjar sobre la taula i la sauna ben calenta. A partir d'aquí les coses comencen a ser més interessants. Pesquem al llac, passegem per la montanya i mengem makkara calentada al foc a l'estil pal. Em convencen per que torni a Lapònia al febrer, quan farà un fred que pela. Volen que escrigui un reportatge sobre el ralli polar, em sembla que m'hauré de començar a informar sobre el tema si no vull fer el ridícul. Quina feinada... algú m'ajuda?

Domus i modus vivendi

Poques coses he dit del meu pis, a part que està al mig del bosc i que he d'agafar un bus que no funciona les nits entre setmana. Suposo que la distància és l'únic inconvenient, a part de la companyia (els que parleu amb mi sabeu de què parlo). El lloc és molt agradable i som força gent els que vivim aquí, així que és fàcil passejar-se entre els pisos dels amics sense cansar-se massa.


El pis és molt ampli per dos persones. Aquí us ensenyo fotos de la meua habitació i un video cutríssim. Perdoneu la música, no hi vaig pensar.

Vida a Tampere

Són les 12 de la nit passades i finalment la cuina del meu pis està tranquila. Sobta. Després de les tres setmanes de curs de finés s'hi han cuit moltes coses, en el sentit literal de la paraula. Com a primer plat, la primera setmana, van haver-hi els preparatoris d'una barbacoa. De segon, una paella divida en diferentes olles i també diverses truites de patates. I també amanides i cuina internacional en general. Sobretot, però, molta gent i de molts llocs.

L'avantatge d'arribar un mes abans per aprendre un dels idiomes més difícils d'Europa ha sigut la possibilitat de compartir l'experiència amb un grup reduit d'estudiants d'intercanvi, conéixer la universitat i la ciutat i sobretot conéixer-nos entre nosaltres abans que es formin cèl·lules nacionals amb l'arribada massiva d'Erasmus.


Evidentment, després d'aquestes setmanes hem practicat la vida finesa en tots els aspectes. Visites a diverses saunes, remarcant sobretot la sauna més antiga de Finlàndia (Rajaportin Sauna), i moltes Sauna Party entre companys, també a la manera finesa, que vol dir a pèl. Beure s'ha convertit també es un fet cultural a descobrir, engollir 4 pintes de Lapin Kulta, Karhu o el que és pitjor, Kof, és una experiència indescriptible. Però també ha calgut passar un cap de setmana en una cabanya al llac i escoltar pop finés d'alta categoria per arribar a ser autèntics patriotes.


Les coses estant canviat però, la gent ha de marxar cap a altres ciutats, molts altres estudiants aterren a Tampere i nosaltres perdem l'autenticitat. Moltes veus alemanes, moltes franceses i també algunes veus de casa. Malgrat to, alguns ens resignem a allò conegut i ens limitem a observar i integrar-nos en la societat finesa. Si, ho intentem.

Judit a Suomi

Viure in the middle of the forest, com diu l'Anne amb el seu peculiar accent francés, té les seues coses bones: el silenci de les nits, la possibilitat de passejar entre els boscos, disposar d'una pista d'esquí a 5 minuts de casa o d'una barbacoa per organitzar festes col·lectives. Una situació perfecta si no hagués de pedalejar durant 20 minuts per arribar a la uni, pagar un taxi cada vegada que volem sortir més tard de les 2:10am o disposar només d'un supermercat com a serveis pròxims. És clar que després de viure 16 anys a les afores del poble i 5 a les afores d'una ciutat, una ja hauria d'estar habituada ja sigui a caminar, pedalejar, agafar el bus o conduir.

A part d'això i una tos que no em deixa viure, banyar-se en un llac després de la sauna és un plaer, descobrir 3 femelles de rens que mengen herva pausadament mentre passeges amb bicicleta és magnífic però sobretot, adonar-se que aquí les noies rosses, altes i amb ulls blaus són del montón no té preu.

Apreciats amics,

em complau convidar-vos a una nit entre el nord i el sud d'Europa. Amb motiu de la meua imminent partida a Finlàndia el proper 31 de juliol, celebrarem una festa de comiat a la Platja de a Arrabassada de Tarragona (CANVI exprés per aquells que volen estar més a prop de la ciutat). Hi haurà entrepans i pica pica!!!

Qui vulgui vindre que es posi en contacte amb mi. Absteneu-se gorrons.

Fins aviat!

Una dolce vita

El gelatto tenia un perímetre tres vegades més gran que el del cucurutxo i amb la calor em regalimava per les mans. El mejava amb ansietat, amb la desesperació que no acabés per terra. Massa gustós i cremós perquè fos el postre d'un gos. Massa fred per aguantar la calor i massa calent per fer-la passar.


Tràfic de persones, de turistes, cotxes i vespes. Les llengües ressonen amb poca italianitat. "Do you want a guide?" "No thanks, I can guide myself." Uns americans segueixen les explicacions d'un espavilat. Busquen a Itàlia la història que creuen no tindre. Del vell continent en volen les pedres però en rebutgen la lentitud del servei, el plaer d'esperar mentre es parla, de parlar mentre es menja, de mejar sense pressa.


La porta del taxista s'obre de cop mentre gira a velocitat considerable. Itàlia passa a octaus de final i Roma vull d'emossió. Els carrers colapsats i eufòria exagerada. La cara de la mamma paga, la velocitat no agrada, sobretot quan passes entre milers de cotxes parats pel carril del tram. "Força Itàlia!" El Colosseu està a punt d'unir-se a la festa, s'ho pensa i amb força s'ilumina més. Una mica més.


Després d'un sopar vora el canal i les cames mossegades de mosquits, l'amico venecià ens porta a fer un beure. L'alcohol ha fet efecte i les bromes es disfruten per dos. Agafem la vaporetto giracittà i parem més endavant. Un trò amenaça de pluja. Arribem al bar i bevem, ens alcoholitzem més. L'amenaça es converteix en una terrible tempesta d'estiu, però cal tornar a casa. Correm pels carrers sense paraigües. El Ponte di Rialto rellisca, molt. Quan arribem, fins el carnet d'identitat estornuda. Una dutxa calenta i a dormir. Dormir...

Con il cuore di Roma nel Cuore
Més lomofotos. Cliqueu aquí.