L'adulcie o el mal d'esdevindre adults

Un jour, je m'aperçus avec effroi que j'étais devenu une grande personne, un empaillé de trente-huit ans. Mon enfance avait cessé de chanter en moi. Plus rien ne me révoltait. La vie et l'enjoument qui étaient jadis dans mes veines s'étaient carapatés. Le Monsieur prévisible que j'étais désormais jouissait sans plaisir d'une situation déjà assise, ne copulait plus guère et portait sur le visage un air éteint. Je me prélassais sans honte dans la peau d'un mari domestiqué indigne du petit garçon folâtre, imprudent et rêveur que j'avais été, celui que tout le monde appelait Le Petit Sauvage.

Jo també tinc por de fer-me gran i convertir-me en una empaillée de no sé quants anys. O potser fer-me gran no m'importa, sinó que tinc pànic a renunciar a les criaturades.

Sant Joan

Foc, petards i il·lusions amb l'arrivada de l'estiu. Records d'infantesa. Aquella nena valenta que creia que no li podia afectar res. Petards, foc, revetlles fins la matinada. Caragols. Olor a cremat. Sant Joan, la que fins ara havia sigut la meua festa preferida, es converteix en un dia que ja no té sentit, en sesacions que, m'algrat que es vulgui, no es tornaran a compartir amb qui les havies compartit fins al moment.

Laura o un dels moments més bonics de la cançó catalana

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills
els ulls inquiets, el cos altiu.
Amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom - Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà.
A casa, enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà
mai no ha mancat el teu alè - Laura.

I si l'atzar et porta lluny
que el déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels.
I en un racó d'aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi haurà amagat sempre el teu so - Laura

50 dies????!!!!!!!!

13 del matí. Ahir. En el correu hi ha un e-mail interessant: EILC Tampere. Podria ser un e-mail d'acceptació al curs intensiu de finés, o tot el contrari... L'obro. Congratulations![...] from the 1st August to the 23rd... Ai mare!!! que això és d'aquí no res! I ni tan sols puc trobar els descansos d'esquí, ni l'equip antifred per pujar a l'Everest i no morir congelat!!!! Ai, ai, ai, ai, que la panxa se'm remou (potser és gana, o no...). LLLLLLLLa mà em tremolllllla, se m'enganxa cada cop que pitjo la lletra LLLLLLLLLL. PROU!!!!!! COLLONS!!!!! TRANQUILITAT!!!!!! Serà possible que ara t'agafi aquesta tremolor. He de baixar la maleta gegant de sobre l'armari. SÍ, SÍ, SÍ, començaré a omplir-la, només queden 50 dies. Faré una llista, això serà útil:

- 10 parells de calces
- 14 mitjons

Aix, ja m'he equivocat:

-14 calces
-10 parells de mitjons
-5 jerseis de llana d'aquells que tapen molt
-tovalloles per la sauna, i per la dutxa tb, és clar
-botes
-barret
-tots els forros polars que trobi
-bufandes
-bikini, mai se sap
-maquina depiladora, tampoc sé sap mai
-manta
-alguna cosa d'estiu, per si fa calor

M'avorreixo... Ja acabaré la llista un altre dia. O el dia abans, com sempre. MERDA! I no me'n recordava que d'aquí dos setmanes marxem a Itàlia, ufff, quina feinada. Pensant-ho millor, corro cap al Decathlon a veure si encara tenen material d'esquiar. Ara, que és estiu... AI, AI, AI!!!!!!!!!

Mi cerebelo partido en 4 haches

ohhh, €uropa!!!!

El somni d'Europa. El vell continent convertit en una gran institució que mou milions de milions d'euros i que llença milions i milions d'euros. Els creadors de l'estat del benestar. El camí cap a la seua reducció i una comunitat que ho impulsa (la reducció, evidentment). La pèrdua dels vells esperantistes...

Em declaro europeista, de fet, m'en sento molt d'europea. Però em produeix vergonya pensar en les despeses inútils i burgeses que podrien destinar-se a moltes altres coses. Un exemple, un cop cada tres mesos tots els eurodiputats amb els seus corresponents equips es traslladen al Parlament de Strasbourg durant una setmana. Cada eurodiputat, provinent dels seus països té les despeses pagades en un hotel de luxe, mentre a Brussel·les, on normalment treballa, l'espera un pis vuit, amoblat i pagat per la Unió Europea. Per si no fos poc, cada eurodiputat, que per si no o he dit té un sou de prop de 6000 euros al més, disposa durant la legilatura de 90 invitacions amb despeses pagades per visitar el Parlament. Sí, d'aquestes me n'he beneficiat jo, ho sé. Però que passa si en lloc de donar les places a joves i entitats, altres diputats es dediquen a invitar als seus amigues???? Una vergonya, francament.