domingo, junio 18, 2006

Laura o un dels moments més bonics de la cançó catalana

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills
els ulls inquiets, el cos altiu.
Amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom - Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà.
A casa, enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà
mai no ha mancat el teu alè - Laura.

I si l'atzar et porta lluny
que el déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels.
I en un racó d'aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi haurà amagat sempre el teu so - Laura

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Keep up the good work. thnx!
»

Anónimo dijo...

I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»

Anónimo dijo...

xiqueta, !Aço si que te collons¡
Tu en finlandia i jo prop la mar.
Una vegada vaig parlar amb PAAVO NURMI al any 71. Comentau als finesos, PAAVO es un deu a FINLANDIA. Si vas a l'estadi olimpic, veuras una estatua d'un home nu corrent: Es ell.
Es molt bonic aço que has fet i el que estas fent a la teua vida. ¡¡felicitats!!
¿ sas que a finlandia el nombre de dones mortes a mans dels homes, triplica el d'españa, per capitas ?

¿¿¿¿ Qui soc jo ...???