El somni d'Europa. El vell continent convertit en una gran institució que mou milions de milions d'euros i que llença milions i milions d'euros. Els creadors de l'estat del benestar. El camí cap a la seua reducció i una comunitat que ho impulsa (la reducció, evidentment). La pèrdua dels vells esperantistes...
Em declaro europeista, de fet, m'en sento molt d'europea. Però em produeix vergonya pensar en les despeses inútils i burgeses que podrien destinar-se a moltes altres coses. Un exemple, un cop cada tres mesos tots els eurodiputats amb els seus corresponents equips es traslladen al Parlament de Strasbourg durant una setmana. Cada eurodiputat, provinent dels seus països té les despeses pagades en un hotel de luxe, mentre a Brussel·les, on normalment treballa, l'espera un pis vuit, amoblat i pagat per la Unió Europea. Per si no fos poc, cada eurodiputat, que per si no o he dit té un sou de prop de 6000 euros al més, disposa durant la legilatura de 90 invitacions amb despeses pagades per visitar el Parlament. Sí, d'aquestes me n'he beneficiat jo, ho sé. Però que passa si en lloc de donar les places a joves i entitats, altres diputats es dediquen a invitar als seus amigues???? Una vergonya, francament.
jueves, junio 01, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Te'n vas aquest capde? Molt bon viatge, apren i gaudeix molt!
no pas, ja he tornat!!! però moltes gràcies Fabri!
És una vergonya, però crec que no per això t'has de sentir menys europea o europeista. Trobo que són coses diferents, encara que evidentment faci molta ràbia i que crec que és molt sa 'hacerse cargo'.
clar, és per això q he dit que era europeista, encara que me'n dono vergonya de la manera en què s'està portant la unió...
Hey what a great site keep up the work its excellent.
»
Hallo I absolutely adore your site. You have beautiful graphics I have ever seen.
»
Publicar un comentario